La pluja no desllueix una nova fantàstica edició de la Matagalls-Montserrat

El passat 17 i 18 de setembre, el dinàmic Club Excursionista de Gràcia, ens brindava una nova edició de la Mm, dins del circuit de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, sota unes amenaçadores prediccions meteorològiques.

Els dies previs a la prova, el ritme de les inscripcions era molt alt, superant contundentment el d'edicions passades, cosa que va fer preveure als organitzadors una participació superior als tres mil participants. Així en Rafel Saperes, membre de la organització, ens comentava, que aquest fet els havia portat a adquirir més dotacions pels avituallaments i records propis de la travessa (samarretes i trofeus). La setmana passada, però, les previsions de pluges van fer davallar el ritme d'inscripcions.

Tot i això, en Francesc Sanahuja, president del Club Excursionista de Gràcia, ens confirmava que el divendres abans de la prova hi havia més de dos mil vuit-cents inscrits, superant en quatre-cents participants l'edició anterior.

Com és habitual en les últimes edicions, moments abans de l'inici s'adjudica el minut de sortida per rigorós ordre d'arribada dels participants. Això ha evolucionat en una concentració de participants a Coll Formic hores abans del tret de sortida de la prova, que té un caire festiu i màgic. I és que tothom vol sortir d'hora per tenir el màxim d'hores de llum en la davallada a Aiguafreda.

Així es crea un ambient pre-activitat molt agradable, que enguany va ésser trencat per la impertinent pluja que una hora abans de la sortida va començar a caure amb insistència, castigant a organitzadors i participants. Realment començar una prova d'aquesta envergadura amb els peus mullats i el camí força enfangat és tot un repte, però uns dos mil cinc-cents marxadors van gosar superar-lo, segons ens va confirmar la simpàtica i omnipresent Pilar, una de les persones més actives de l'organització.

Tot i això, la sort va estar de costat dels participants i la pluja ens va abandonar al cap d'una hora d'haver començat la prova. L'aigua, però, ja havia fet el seu mal i no sobtava veure a Aiguafreda, quilòmetre 16, moltes persones canviant-se de mitjons i arreglant-se els peus.

En aquesta prova destaca, com en cap altra, el suport que particularment porten alguns grups de participants, on destacarem, com a exemple, el del Centre Excursionista de Taradell, que hi són tots els anys, i el del Centre Excursionista de Sant Boi, que enguany tenen dos participants a la CCCR amb totes les proves completades.

Va caure la nit, però la frescor que va portar era suportable caminant. El fred, però, es va convertir en pitjor enemic dels voluntaris que l'organització disposava als controls i avituallaments, que en posició estàtica van patir de valent, això sí, sense perdre la seva habitual simpatia i entrega, com fins i tot el propi Carles Albesa, responsable principal de que tots avui en dia puguem gaudir d'aquesta activitat.

Ben entrada la nit, els núvols van permetre sortir a una preciosa lluna, que, com si volgués compensar-nos del càstig que hores abans ens va fer la pluja, ens il·luminava amb ganes, de manera que moltes estones no era necessari utilitzar el frontal, i ens permetia contemplar les muntanyes i serres a distància. Van ser moments bucòlics que donen sentit, més que esportiu, a aquesta singular activitat.

Amb el pas de les hores i els quilòmetres, va arribar el dia, amb un espectacular despertar, ple de colors i matisos. El cel nítid i respectuós va obsequiar-nos també amb la possibilitat d'anar gaudint de les diferents perspectives que l'itinerari et brinda.

En Ramon Ripoll, participant i col·laborador de l'organització en qüestions de marcatge de l'itinerari, ens comentava que al tancament del control 7, quilòmetre 64, havien passat uns mil cinc-cents participants, mostra de la duresa de la prova i de les condicions d'enguany.

En resum, va ser una jornada plena de contrastos, amb un preocupant inici, però amb una espectacular nit i matí de diumenge, i on no podem deixar de destacar l'amabilitat i simpatia dels organitzadors, en especial l'animositat dels de l'avituallament de Vacarisses, que et rebien amb l'èxit del grup català els Pets "Bon dia" i t'esperonaven amb força.

Respecte a la CCCR, no s'esperen sorpreses destacables, amb una notable presència de participants del Club Excursionista Esparreguera i el Club Excursionista UEC Anoia, que van consolidant las seves posicions. La propera prova serà la ja clàssica Trenkakames, organitzada pel Grup Lira Vendrellenca (Secció Excursionista), els propers 1 i 2 d'octubre.

Més fotos de la MM a atletisme.com (Salva Pou)

Crònica i fotos de Fermí Marco

(19/09/05)